¿Qui no ha somniat algún cop clavar una mossegada a la lluna? Aquest va ser precisament el desig dels animals d’aquest conte. Només volien tastar-ne un bocinet però, per més que s’estiraven, no eren capaços de tocar-la. Llavors, la tortuga va tenir una idea genial: “Si puges damunt de la meva esquena, potser arribarem a la lluna” li va dir a l’elefant.
Aquesta és una historia d’uns desitjos que semblen - a primer cop d’ull- inassolibles, com la lluna, però que aconsegueixen fer-se realitat gràcies a la cooperació. Una ajuda mútua de la que són partíceps una pila d’animals ben diferents: la tortuga, sobre la que es sostindria el món segons la mitología; l’elefant, la girafa, la zebra, el lleó… Fins que en acabat, un d’ells, el més petit de tots…
I així, a mig camí entre la faula i la llegenda, aquest relat ofereix al lector una moral poética que parla de la generositat, la solidaritat i els somnis compartits. Amb una mica d’humor, el que aporta una lluna somrient, burleta i un xic esmunyidissa.
“De què fa gust la lluna?”, escrit i il.lustrat per l’autor i il.lustrador polonès Michael Grejniec, és un llibre especialment recomanat per als primers lectors. Basa la seva estructura en les repeticions i l’acumulació de personatges, un recurs molt freqüent a la literatura tradicional. Aquesta obra convida a ser explicada, aconseguint una gran participació entre el lector y el receptor.
Des del punt de vista estètic, les il.lustracions destaquen pel seu estil senzill i càlid, en el que contribueix el suport en què estan realitzades: el paper couché. La distribució de les imatges i el text, proporciona un gran equilibri que potencia l’efecte artístic del llibre.
